La batalla del Ter

Gravat
Taller de Sébastien de Pontault, sieur de Beaulieu (c. 1612-1674) Franz Ertinger (Colmar, 1640-París, 1710), gravador Reine-Michèle de Beaulieu (s. XVII-XVIII), editora

La peça seleccionada per a aquest mes de maig és un gravat francès que representa la Batalla del Ter de 1694, anomenada també com la batalla de Verges o de Torroella. Tal dia com avui, Torroella de Montgrí es va despertar havent estat un testimoni directe d’un dels principals episodis de la darrera invasió francesa a la Catalunya dels Àustria, durant la “Guerra dels Nou Anys” (1688-1697). Entre el 26 i el 27 de maig de 1694, els exèrcits de Carles II i Lluís XIV maniobraren i s’enfrontaren als voltants de Verges i Torroella de Montgrí; la batalla se saldà amb la derrota espanyola i l’obertura del front català a la conquesta francesa.

68 x 97,5 cm (petja: 63,5 x 89,5 cm)
Aquesta peça es troba intregrada en les publicacions:

El arte de la pintura y el dibujo
Veure Catàleg
Piezas escogidas
Veure Catàleg
Gravat
Taller de Sébastien de Pontault, sieur de Beaulieu (c. 1612-1674) Franz Ertinger (Colmar, 1640-París, 1710), gravador Reine-Michèle de Beaulieu (s. XVII-XVIII), editora

La peça seleccionada per a aquest mes de maig és un gravat francès que representa la Batalla del Ter de 1694, anomenada també com la batalla de Verges o de Torroella. Tal dia com avui, Torroella de Montgrí es va despertar havent estat un testimoni directe d’un dels principals episodis de la darrera invasió francesa a la Catalunya dels Àustria, durant la “Guerra dels Nou Anys” (1688-1697). Entre el 26 i el 27 de maig de 1694, els exèrcits de Carles II i Lluís XIV maniobraren i s’enfrontaren als voltants de Verges i Torroella de Montgrí; la batalla se saldà amb la derrota espanyola i l’obertura del front català a la conquesta francesa.

68 x 97,5 cm (petja: 63,5 x 89,5 cm)

Aquest gravat commemoratiu de la victòria de l’exèrcit de Lluís XIV, el Rei Sol, constitueix la crònica gràfica del succés amb un alt grau de precisió, on, fins i tot, hi consten el número de batallons que tenia cada regiment. Està format per dues fulles unides i mostra dos registres.

El registre inferior presenta l’escena abans de començar la batalla “Ordre de bataille des deux Armées avant le combat”: a la part inferior, l’exèrcit francès comandat per Anne Jules de Noailles, duc de Noailles (el mateix que va saquejar el monestir de Sant Pere de Rodes), apareix desplegat tal com estava el 26 de maig; a l’esquerra, la vila de Torroella de Montgrí; i a la dreta, Verges. A l’altre costat de riu, apareix l’exèrcit espanyol, atrinxerat al llarg de la riba dreta del Ter i comandat per D. Juan Manuel Fernández Pacheco y Zúñiga, duc d’Escalona i virrei de Catalunya. L’escena està flanquejada per dos presoners encadenats entre panòplies.

El registre superior, que ocupa les dues terceres parts del gravat, està emmarcat amb una cortina acabada amb serrell i decorada amb flors de lis. L’escena mostra el pas de l’exèrcit francès pel riu Ter, el dia 27 de maig, creuant per tres punts diferents, a l’encontre de l’exèrcit espanyol.

Cal destacar una nota curiosa, al llibre d’òbits de mossèn Jacint Roure, prevere i sagristà de l’església parroquial de Sant Genís de Torroella de Montgrí, parla de com ell i alguns torroellencs van pujar al teulat de l’església per a presenciar el que estava succeint. Tots ells van veure com “un raig de foch a modo de una saeta o espasa se veu en lo ayre”, que el sagristà interpretà com un mal presagi del què havia de passar amb els pobles i les esglésies que van ser saquejats després de la batalla. Es tractava d’un meteorit que va ser documentat a Barcelona per Narcís Feliu de la Penya, advocat i cronista, qui va recollir als Anales de Cataluña que la senyal de foc es va partir en dos braços i va caure darrere de la muntanya de Montjuïc, a més, es va trencar una de les campanes de l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona.

Aquesta peça es troba intregrada en les publicacións:

El arte de la pintura y el dibujo
Veure Catàleg
Piezas escogidas
Veure Catàleg
Exposicions:

La Cartografia de la Col·lecció Mascort. Escenes de la història. Casa Galibern-Fundació Mascort, Torroella de Montgrí, 16 de juny-14 d’octubre de 2018.

Bibliografia:

SAROBE, R.; ESPINO, A., La batalla del Ter, 1694. Torroella de Montgrí: Fundació Privada Mascort, 2013.

PADROSA GORGOT, I., La Cartografía de la Colección Mascort. Escenas de la Historia. Torroella de Montgrí: Fundació Privada Mascort, 2018, pp. 248-249.