Some singular pieces of furniture

S. XV – XVIII

Camilla

Camilla

Principis S. XVII Espanya. Catalunya. Procedent de Castellvell (Reus)
275 x 170 x 219 cm
Fusta de noguera tornejada i tallada amb imatge policromada

Dintre del parament domèstic, una de les peces més importants al llarg de la història ha estat el llit, i amb un clar component simbòlic. Com ja han apuntat molts autors, és un espai d’intimitat, un espai de vida, però també un espai de mort. Era, en moltes ocasions, una peça heretada de pares a fills.

Entre els models més luxosos es trobava el que en la documentació es denomina camilla, que portaven dosser, cortinatge i capçal. En aquest cas, el capçal s’estructura en tres fileres de fines columnes separades cada una d’aquestes per una cinta on també es disposa decoració i un coronament ricament tallat. Cada una d’aquestes franges o fileres escalonades estan compostes per una arcuació que se sustenta amb una doble columneta de gran finesa i amb la representació en l’intradós d’un caparró d’un angelot. Pel que fa a la cinta, l’artífex va optar per incloure àgils elements vegetals. Entre la primera filera i la segona, en l’angle de l’escaló, s’opta per un corn de l’abundància, mentre que en el superior, abans del coronament, apareix la forma típica de l’ebenisteria catalana anomenada cap de gall, reproduint la imatge d’una au nascuda, en aquest cas, d’un element vegetal a manera de fulla. Finalment, pel que fa al remat, aquest es compon d’una cartel·la vegetal, també a manera de dos corns de l’abundància confrontats que embolcallen una petita imatge de la Mare de Déu policromada, que ens parla de la devoció del propietari. Tot el conjunt presenta un perfecte estat de conservació i han estat poques les intervencions necessàries al llarg del temps, ja que la peça ha tingut un ús continuat des del moment de la seva construcció.

Aquesta camilla, com la resta de peces que s’inclouen en dita tipologia, té un clar referent en els llits de bilros portuguesos, fets amb fusta de palosanto tornejada. És important no oblidar que amb la designació llit, llargament es referien no a l’estructura de fusta, sinó al revestiment tèxtil, costum que va perviure fins a la primeria del segle XIX. El motiu radica en el fet que al llarg de la història del moble, i malgrat no haver fet atenció a aquest aspecte, les robes eren el que certament marcaven el concepte de luxe.