Escriptori

-

Escriptori

Escriptori

1750-1800. Baix Empordà, Torroella de Montgrí
127,5 x 145 x 69,5 cm
Noguera, arbre de ribera al darrere i interiors, boix a l’embotit, llautó als tiradors i escuts de pany, ferro als panys i xarneres Tècniques decoratives: Vogit, talla, motlluratge, embotit de filet figuratiu, filet lineal doble i marqueteria plena, fosa de llautó
Col·lecció Castell de Peralada
EMP-115

Sistema de construcció 

·Els costats estan construïts amb muntants i posts horitzontals emmetxades. El muntant de davant està format per dues parts, la inferior vertical i la superior, que es correspon amb l’escriptori, inclinada.

·S’uneixen per davant amb cinc travessers emmetxats.

·El darrere està format per un bastigi en creu: dos muntants de dalt a baix, un muntant mitger, tres travessers, el superior molt més estret, i quatre plafons de posts horitzontals.

·El tauler superior està clavat.

·Té fonadura: quatre posts de davant a darrere.

·Els calaixos grans tenen dues cues d’oronella al davant, dues al darrere entrades per

darrere i el fons, que són posts de davant a darrere, encadellat a tres bandes.

·La tapa de l’escriptori és una sola post de banda a banda reforçada als dos extrems per uns travessers de forma trapezoïdal, formant un mateix pla per dins i motllurat simulant un gran plafó per fora.

·Els calaixos interiors de l’escriptori tenen una cua d’oronella al davant, una al darrere i el fons encadellat a tres bandes, sense pany.

·El calaixet de sobre la capella central té una cua d’oronella al davant i n’havia tingut una al darrere. El fons és encadellat a tres bandes i clavat al darrere.

Bibliografia

El moble de l’Empordà al segle XVIII 2006, núm. 60; Moble Català 1994, p. 264-265, núm. 51; Aguiló 1982, p. 314, il·l. 212; Mainar 1976, p. 169; Claret 1973, pp. 29-30; Feduchi 1969, p. 202, il·l. 177

Exposicions

El moble de l’Empordà al segle XVIII, Caixa de Girona, Girona, 2006; Moble Català, Generalitat de Catalunya, Palau Robert, 1994

Calaixera de Torroella de Montgrí prenyada, com diuen a la zona, a causa dels genolls desenvolupats i l’estructura bombada.