Creiem que la millor manera de començar la nostra presentació és explicar les finalitats
per a les quals s’ha creat la FUNDACIÓ MASCORT, a Torroella de Montgrí, 
fundada per Ramon Mascort Amigó:

Difondre el coneixement de la història

promovent-ne l’interès per l’estudi i destacant el valor de l’objectivitat, perquè la considerem un element de la major importància per a la comprensió del present i la previsió de les seves conseqüències futures.

DONAR SUPORT AL CONEIXEMENT I LA COMPRENSIÓ DE L’ART

en general i també de les denominades arts decoratives, com a mostra i exemple de la capacitat humana de creació, recerca de la perfecció i adaptació als mitjans i a les circumstàncies.

AJUDAR A DEFENSAR LA NATURA

i a divulgar coneixements necessaris per a la seva general i respectuosa conservació, sense oblidar la fragilitat dels valors de l’entorn i del paisatge, que conformen i reflecteixen el que som.

Un altre propòsit de la Fundació és donar ajuts, informació i els serveis possibles als amants de la Història, de l’Art i de la Natura perquè puguin realitzar estudis de recerca d’acord amb els objectius de la Fundació Mascort.

El Patronat que la gestiona té molt present la conveniència d’apropar-se als joves, amb oferiments que els despertin l’interès per tot el que s’ha explicat, i de poder ajudar, dins de les seves possibilitats, els qui sentin la necessitat de dur a terme els seus propòsits, en aquests camps.

La Fundació ha estat creada per Ramon Mascort Amigó, membre d’antigues nissagues empordaneses, interpretant vells sentiments i il·lusions familiars. És nebot del pintor José María Mascort i col·leccionista de la seva obra. Va néixer quan regnava Alfons XIII com a rei d’Espanya i ha viscut molts canvis i esdeveniments. Com comenta ell mateix: “La Guerra Civil, de la qual guardo records inesborrables, va marcar la meva trista infància i les seves conseqüències m’han costat molt de superar, però ho he aconseguit”.

llibresAdvocat en exercici a Barcelona durant molts anys, ha dut a terme, a més, diferents activitats, entre les quals volem assenyalar la creació de destacades empreses i la de Lynx Edicions, dedicada a temes relacionats amb la natura, fauna i flora, i que, entre altres guies i monografies en diferents idiomes, ha editat una col·lecció de 17 volums sobre ornitologia, The Handbook of the Birds of the World, que constitueix el reconegut referent mundial en la matèria. A més, s’ha publicat el tercer volum d’una altra obra del mateix nivell, centrada en l’estudi de tots els mamífers del món, The Handbook of the Mammals of the World. Ambdues obres estan editades, exclusivament, en llengua anglesa.
En un altre àmbit, ben diferent, en Ramon, durant uns anys de la seva joventut, va ser internacionalment conegut en la pràctica d’una especialitat del tir olímpic de competició. Aquesta activitat, plena de satisfaccions immediates, va ser abandonada quan les responsabilitats professionals li van exigir la plena dedicació.
La casa Galibern, seu de la Fundació, la va construir un besavi de Ramon Mascort Amigó, en Ramon Galibern Casanovas (1817-1884), que va néixer i morir a Torroella de Mongrí i de qui, per cert, continua el patronímic, i qui, a mitjan segle XIX, va anar a “fer l’Amèrica”, en el seu cas, al sud del Brasil, on, després de molts anys d’enyorament, coratjosos esforços, molt seny per no deixar allunyar la sort i un gran esperit estalviador, a més d’haver estat honorat amb el càrrec de vicecònsol d’Espanya a Bagé (Rio Grande do Sul), va casar-se amb Manuela Francisca de Rezende de Mello (1836-1928), una jove riograndense de pares procedents de l’illa portuguesa de Madeira. Quan va arribar a crear una posició que li va semblar prou sòlida per retirar-se al seu poble, fer-se una casa i dedicar-se plenament a la família, va tornar a Torroella amb els seus. La desgràcia i la malaltia van colpir durament la seva descendència, de la qual només la seva filla petita, Clara (1861-1941), àvia de qui és avui president de la Fundació, va donar continuïtat a l’estirp.
La casa Galibern va ser construïda i impregnada del gust personal de Ramon Galibern, influït pels records del país americà on va residir, i ha estat curosament conservada pels seus successors, tot i que el seu contingut va desaparèixer en una de les terribles catàstrofes històriques que voldríem oblidar, la Guerra Civil (1936-1939), però pensem dedicar tota la nostra capacitat a evitar-ne la repetició.
La casa de què parlem ha estat atentament restaurada -el febrer de 2007 es va completar el procés de restauració- per poder emmarcar les exposicions que la Fundació ofereix i acollir els visitants. La seva respectuosa adaptació continuarà fins que pugui donar cabuda a tots els elements que els nostres objectius exigeixen.

Fins a l’actualitat, la Fundació Mascort ha editat 15 obres, que comprenen estudis de recerca, catàlegs de les exposicions i monografies. Les publicacions i les exposicions es duen a terme sense cap tipus de subvenció ni ajut, amb accés gratuït per a tothom a les exposicions:

Pintura española en la Colección Mascort. Visiones 1800 – 1950.

Una mirada emocionada. Fotografías de Ramón Mascort Amigó.

De la exquisitez a lo cotidiano. Diálogos entre las obras de la Colección Mascort y estudios técnicos de la Associació per a l’Estudi del Moble.

El arte de la pintura y el dibujo. Visiones 1400-1800.

La indestructible bellesa del Montgrí. Fotografies  de l’estartidenc Josep Pascual.

L’ermita de Santa Caterina del Montgrí.

Azulejos, paneles y socarrats de la Colección Mascort.

Valentí Fargnoli (1885-1944). De la fotografia artística a la Nova Objectivitat. Imatges de la Col·lecció Mascort.

La Batalla del Ter1694.

La ceràmica heràldica de la Col·lecció Mascort.

La loza catalana de la Colección Mascort.

La loza dorada de la Colección Mascort.

A redós del Montgrí (1850-1950). Un segle d’història, geografia i curiositats d’un poble.

Alguns mobles singulars (s. XV-XVIII).

José María Mascort, la força del paisatge.

Audàcia i delicadesa. El moble de Torroella de Montgrí i l’Empordà (1700-1800).

Torroella Vila Vella.

A més, la Fundació Mascort ha col·laborat i ha donat suport econòmic per possibilitar l’edició de l’obra: Noblesa Obliga. L’art de la casa a Barcelona (1730-1760), de Rosa Creixell, editada conjuntament per la Universitat de Girona i la Universitat de Perpinyà, el 2013.

Seguim treballant en properes publicacions i exposicions.