|
|
||||||||||||||||||||
|
Un altre propòsit de la Fundació és donar ajuts, informació i els serveis possibles als amants de la Història, de l’Art i de la Natura perquè puguin realitzar activitats compatibles amb els seus interessos. El Patronat que la gestiona té molt present la conveniència d’apropar-se als joves, amb oferiments que els despertin l’interès per tot el que s’ha explicat, i de poder ajudar, dins de les seves possibilitats, els qui sentin la necessitat de dur a terme els seus propòsits, en aquests camps.
|
||||||||||||||||||||
|
En un altre àmbit, ben diferent, en Ramon, durant uns anys de la seva joventut, va ser internacionalment conegut en la pràctica d’una especialitat del tir olímpic de competició. Aquesta activitat, plena de satisfaccions immediates, va ser abandonada quan les responsabilitats professionals li van exigir la plena dedicació. La casa Galibern, seu de la Fundació, la va construir un besavi de Ramon Mascort Amigó, en Ramon Galibern Casanovas (1817-1884), de qui, per cert, continua el patronímic, i qui, a mitjan segle XIX, va anar a “fer l’Amèrica”, en el seu cas, al sud del Brasil, on, després de molts anys d’enyorament, coratjosos esforços, molt seny per no deixar allunyar la sort i un gran esperit estalviador, a més d’haver estat honorat amb el càrrec de vicecònsol d’Espanya a Bagé (Rio Grande do Sul), va casar-se amb Manuela Francisca de Rezende de Mello (1836-1928), una jove riograndense de pares procedents de l’illa portuguesa de Madeira. Quan va arribar a crear una posició que li va semblar prou sòlida per retirar-se al seu poble, fer-se una casa i dedicar-se plenament a la família, va tornar a Torroella amb els seus. La desgràcia i la malaltia van colpir durament la seva descendència, de la qual només la seva filla petita, Clara (1861-1941), àvia de qui és avui president de la Fundació, va donar continuïtat a l’estirp. La casa Galibern va ser construïda i impregnada del gust personal de Ramon Galibern, influït pels records del país americà on va residir, i ha estat curosament conservada pels seus successors, tot i que el seu contingut va desaparèixer en una de les terribles catàstrofes històriques que voldríem oblidar, dedicant tota la nostra capacitat a evitar-ne la repetició. La casa de què parlem està sent atentament restaurada per poder emmarcar les exposicions que la Fundació ofereix i acollir els visitants. La seva respectuosa adaptació continuarà fins que pugui donar cabuda a tots els elements que els nostres objectius exigiran. |
||||||||||||||||||||
La Fundació ha editat ja tres llibres, un l’any 2007, primer de la seva existència, titulat Torroella, Vila Vella, que va coincidir amb la presentació, en la seva seu, de l’exposició de dibuixos “José María Mascort. Torroellencs d’ahir. Reflexos d’amistat, 1924-1945”, que recollia 110 retrats a llapis de veïns i amics. |
|||||||||||||||||||||
 |
|
||||||||||||||||||||
 |
 |
L'any 2009, es va publicar un llibre sobre el pintor José María Mascort, que porta com a subtítol La força del paisatge, i que fou el primer dedicat a aquest artista. La seva presentació va coincidir amb la inauguració, a la mateixa Fundació, de l’exposició d’una destacada part de la seva producció, i que portà el títol de “Els Mascort de la Fundació Mascort, visions per al record"”, oberta fins al 20 de setembre del mateix any. L'any 2010 vàrem presentar l'exposició "Alguns mobles singulars", que recollia peces des dels segles XV al XVIII, editant al mateix temps un catàleg raonat de cadascuna d'elles. Totes les nostres publicacions, així com les exposicions que presentem, es fan sense ajuts de cap mena, i les visites són gratuïtes per a tothom. Esperem poder continuar pel mateix camí. De moment, podem dir-vos que els nostres projectes són molts i que, encara que siguem gent més de treball i d’obres que de promeses fetes públiques sense més, estan acabats i a punt de publicar altres llibres sobre temes inèdits. Tenim, també, la intenció de celebrar altres exposicions i publicar altres llibres sobre temes com: ceràmica de reflexos, ceràmica catalana fins a 1850, orfebreria hispànica, joies barroques, pintura, escultura antiga, mapes i gravats, velles fotografies d’autor de les comarques gironines, llibres i documents antics, caixes de mariner, etc. Així mateix, pel que fa a publicacions, el llibre Montgrí (1850-1950). Cent anys d’història. Història i històries d’un poble (ja acabat pel seu autor) sortirà ban aviat. Un altre llibre versarà sobre interiors de grans cases de mitjan del segle XVIII. També, es projecta la publicació de monografies, la primera de les quals, d'immediata aparició, serà sobre la batalla del Ter, episodi poc estudiat de la igualment poc coneguda guerra dels Nou Anys o de la lliga d’Augsburg, que va tenir lloc entre Torroella de Montgrí i Verges l’any 1694, i una altra sobre les illes Medes. Ambdues es basaran en fonts inèdites. Tant els documents a què hem fet referència com d’altres del més gran interès estan en el fons documental de la Fundació i són o seran objecte dels necessaris estudis per poder ser donats a conèixer i divulgats mitjançant la seva publicació, finalitat a la qual estem dedicant també el nostre esforç.
RAMON MASCORT AMIGÓ
|
|||||||||||||||||||
Casa Galibern Carrer Església, 9
Torroella de Montgrí
17257 Girona (Spain)
> MAPA <
Tel. 972 75 80 57
info@fundaciomascort.com
